Menys prohibicions, més drets. Contra l’Ordenança del civisme
L’aprovació de la nova ordenança cívica el passat 19 de desembre (amb els vots a favor de PSC, Junts i ERC, i per descomptat de PP i Vox) i la seva entrada en vigor a partir del pròxim 15 de febrer, és un pas cap a un nou cicle de criminalització i control dels usos de l’espai públic, que afecta diferents col·lectius socials (treballadores sexuals, venedores i venedors ambulants, infants, persones en situació de carrer…) i a la mateixa llibertat d’expressió en l’ús polític, social i cultural del carrer.
Només cal fer la vista enrera i veure l’experiència que la precedeix per entendre l’utilitat real d’aquesta ordenança. Des de la seva aprovació inicial l’any 2006, mai va ser la solució als veritables mal amonenats problemes de convivència, que tenen a veure amb la saturació del turisme masiu, la privatitzaciói la mercantilització dels carrers, i la creixent precarització de les veïnes i els veïns de Barcelona. Aquestes són les arrels dels problemes d’un ús intensiu de l’espai públic i dels conflictes entre els seus diferents usuaris, que desprès de dues dècades no han trobat solució, entre altres raons perquè s’ha posat la diana sobre les persones i col·lectius més privats de drets i sobre l’ús lliure, divers i no mercantilitzat dels carrers.
Mentre activitats econòmiques que produeixen tones de residus i es beneficien de l’explotació intensiva de la ciutat tensionen el territori a través de la masificació, la pujada de preus i l’empobriment de la vida comercial, resulta que els suposats enemics de la convivència són els i les venedores ambulants, les treballadores sexuals, les persones en situació de carrer, els col·lectius polítics que tenen les parets com a mitjà de comunicació o la xicalla que juga a pilota al carrer.
L’enduriment dels paràmetres per impedir les activitats d’economia informal que sovint són part o l’única activitat de subsistencia econòmica dels sectors més empobrits, la prohibició d’activitats de neteja personal a fonts o platjes, els condicionants i les amenaces sobre diferents formes de llibertat d’expressió (pintades, cartells, activitats lúdiques i polítiques, art urbà…) i les condicions pel joc i el lleure, tot acompanyat de l’enduriment dels règims sancionadors, és ni més ni menys que l’imatge d’unes institucions que assetjen els seus propis habitants i ofeguen la vida col·lectiva, per tal d’oferir als visitants, turistes o residents provinent d’el nord global, i als inversors, l’imatge d’una ciutat neta, pulida i sense ànima.
Juntament amb això, l’atribució de més potestat a la Guàrdia Urbana per a interpretar conceptes ambigüs com «ús impropi de l’espai públic», «principi general de respecte als altres» o «obstaculització del lliure trànsit dels ciutadans»; l’ampliació a Mossos d’Esquadra del poder d’aplicació de l’ordenança; i sobretot l’atribució de poder sancionador als «agents cívics» —en la pràctica la creació d’un nou cos especialitzat en l’ús social de l’espai— parla d’una multiplicació de l’acció punitiva sobre la nostra vida quotidiana.
Finalment, les suposades penes substitutives per les persones sancionats per activitats com la mendicitat, mitjançant «cursos on s’informarà les persones afectades de les possibilitats que les institucions públiques i privades els ofereixin suport i assistència social», són un dels majors exercicis de cinisme provenents d’una institució pública, que ofereix a persones en situació de carrer l’exenció de la multa a canvi de treballs o prestacions en benefici de la comunitat o d’escoltar xerrades sobre recursos que no només no restitueixen els drets dels que han estat desposeits, sinó que el mateix Ajuntament reconeix que no arriben a abastar la pobresa estructural de la ciutat.
Les persones i col·lectius que signem aquest manifest demanem:
• La retirada immediata de la Ordenança Cívica tant en la seva versió del 2006 com de la seva actual reforma
• La substitució de qualsevol règim de prohibició o sanció per a les persones en situació de carrer, per polítiques de drets en matèria d’habitatge, salut, educació i subsistència econòmica.
• La retirada de qualsevol règim sancionador o de persecució sobre les formes d’economia informal com la venda ambulant o el treball sexual, i la posada a l’abast de les persones que exerceixen aquesta activitat, de mecanismes de respecte dels seus drets dins de les possibilitats de les competències municipals
• La retirada de qualsevol règim sancionador o de persecució contra formes d’ús veïnal, social o polític de l’espai públic.
Putas Libertarias del Raval
t.i.c.t.a.c. -Taller de Intervenciones Críticas Transfeministas Antirracistas Combativas